Canto jo i la muntanya balla

Canto jo i la muntanya balla

4t. Premi Llibres Anagrama de Novel·la Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida. Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció. De l’obra d’Irene Solà se n’ha dit: «El que triomfa arreu del relat és l’alegria de narrar» (Ponç Puigdevall, El País); «L’ofici narratiu entès com un esforç de construcció, d’anar-hi anant i tornant, de no deixar res per vàlid a la primera, de jugar amb la fina línia del que és realitat o ficció» (Esteve Plantada, Nació Digital). Irene Solà  (Malla, 1990) es autora de  Canto yo y la montaña baila  (premio Llibres Anagrama de novela), publicada por Anagrama en catalán y en castellano y traducida al inglés, el francés, el alemán y el italiano, entre más de una treintena de lenguas, y galardonada con el European Union Prize for Literature, el Nota Bene Prize, el Premio Cálamo Otra Mirada, el premio Maria Àngels Anglada de Narrativa y el premio Punt de Llibre de  Núvol : «Hay tanta belleza en esta maravillosa novela polifónica que cada página hace que te vuelvas a enamorar de la naturaleza, de la imaginación, de las palabras, de la vida. Atemporal y única» (Mariana Enriquez); y de  Te di ojos y miraste las tinieblas  (premios Finestres de Narrativa en Catalán 2023, Lletra d'Or 2024, Livre Pyrénéen 2025 y Europeo de Literatura de Países Bajos 2025): «Irene Solà ha sabido convertir una mezcla folclórica de leyendas, noticias, rumores, consejos, sabidurías, supersticiones, burlas, veras e historias ejemplares en una bellísima, esplendorosa y concluyente novela del y para el siglo XXI» (Juan Marqués,  El Mundo ). Su poemario  Bestia  (premio de poesía Amadeu Oller) ha sido publicado en edición bilingüe castellanocatalán por La Bella Varsovia, y se ha traducido al inglés y al italiano. Su primera novela,  Los diques , ganó el premio Documenta 2017, y fue publicada por Anagrama en castellano: «Hay un montón de buenas razones para disfrutar con estas páginas en parte desbordadas y en parte serenas, dispersas a conciencia, luminosas, maduras» (Nadal Suau,  El Cultural ).